Paisatge

Vídeo Formentor

CAP DE FORMENTOR

FOTOGRAFIES

Fotografies dels autors i paisatges relacionats amb la seva obra.



BubbleShare: Share photos -

JOAN ALCOVER

JOAN ALCOVER

Va néixer a Palma el 1854, en una família burgesa. Estudià a l'Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza, i Dret a Barcelona. Començà a exercir d'advocat i, amic com era d'Antoni Maura, no es torbà a dedicar-se a la política en les files del partit maurista, cosa que li valgué arribar a ser diputat a les Corts de Madrid (1893). Aviat, però, abandonà la política.
Començà escrivint en català i en castellà, però aviat s'inclinà a l'ús de la segona llengua, que donà lloc a una poesia superficial i intrascendent. Fruit d'aquesta poesia en castellà són els llibres Poesías (1887), Nuevas Poesías (1892), Poemas y armonías (1894) i Meteoros (1901).
Una aclaparadora tragèdia familiar trasbalsà radicalment les seves conviccions més íntimes. La pèrdua de l'esposa i de dos dels seus fills (dos més moririen encara anys més tard) el portà a adoptar una poesia greu, que traduïa l'íntima sofrença que el torturava. Alcover pateix aquests anys una profunda crisi en la qual els factors personals, estètics i socials s'imbrinquen els uns als altres en un mar de confusions i contradiccions, fins a desembocar en l'adopció decidida de la llengua catalana.
El 1904 llegí la conferència Humanització de l'Art, on explica la seva proposta d'un art que connecti amb els problemes i sentiments de l'ésser humà. El 1906 participà al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb la ponència titulada La llengua catalana és entre nosaltres l'única expressió possible de l'escriptor artista, i el 1909 obtingué el mestratge en Gai Saber. Va ser corresponent de la Real Academia Española, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva tertúlia dominical fou un dels esdeveniments literaris més importants de la Mallorca del canvi de segle, per on passaren quasi tots els intel·lectuals mallorquins i els que visitaven l'illa.
Morí a Palma el 1926.

Més informació

MIQUEL COSTA I LLOBERA

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922). Fill d'una família benestant de propietaris rurals. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de Pons i Gallarza. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on contactà amb Marià Aguiló i amb Rubió i Lluch, i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el poema més emblemàtic, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci. Mentrestant manifesta la seva vocació religiosa i va a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), on s'ordena sacerdot i es doctora en Teologia. Durant l'estada a Roma escriu poemes en castellà per complaure son pare que quedaran recollits en el volum Líricas (1899). A la seva tornada a Mallorca escriví els poemes narratius que conformen el volum De l'agre de la terra (1897) i també Tradicions i fantasies (1903). El 1902 obté el títol de Mestre en Gai Saber. El 1904 presideix el Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publica un dels llibres més important, Horacianes, que fou seguitd'un nou volum de Poesies (1907), refosa del de 1885, on inclou vuit composicions procedents de Tradicions i fantasies. El 1907 viatja a Terra Santa i, fruit d'aquest pelegrinatge, publica Visions de Palestina (1908). Tradueix els Himnes de Prudenci. Morí a la trona d'una església mentre predicava el panegíric de Santa Teresa.

Més informació

L'ESCOLA MALLORQUINA

L'ESCOLA MALLORQUINA

L'Escola Mallorquina fou un moviment cultural illenc, sense consciència i voluntat de formar un grup homogeni; té vinculacions amb el Romantcisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.
Tenen una alternància entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses caracteristiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; nacionalistes mallorquins desvinculats del principat.
Fins 1936, això de "l'escola mallorquina" té dos sentits.
Aportació global de Mallorca a la cultura catalana
Tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la cultura catalana

Característiques:
- Doble sentit de superioritat i d'inferioritat:amb i Alcover s'ha arribat a la màxima perfecció i al mateix temps, cap escriptor arribarà a ser mai com aquestes dues figures.
- Propensiò al mite.
- Rigor acadèmic en la forma, puclritud i perfeccionsime.

Conclusió: L'escola Mallorquina representa una època de poetes artesans que conserven la tradició, i aportant característiques mallorquins a la cultura catalana. (Font: Vikipèdia)

PRESENTACIÓ BLOC

Hola a tots i totes:

El bloc que teniu aquí davant ens servirà per treballar alguns dels continguts de l'assignatura de Llengua i Literatura Catalana. Més cocretament estudiarem el moviment literari de l'Escola Mallorquina i dos dels seus autors més important: Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera. Cada un de vosaltres participarà d'una manera activa amb la finalitat del millorar els vostres coneixements.
Vos anim a participar-hi!